La constitució irlandesa afirma que "la llengua irlandesa com a llengua nacional és la primera llengua oficial" i "la llengua anglesa és reconeguda com a segona llengua oficial" ( Bunreacht na hÉireann , Article 8). Però, què és la veritat? L'irlandès és, de fet, una llengua minoritària. Malgrat els millors esforços de l'estat.
L'idioma irlandès
L'irlandès o gaeilge en irlandès forma part del grup gaèlic i una de les llengües cèltiques encara existents a Europa.
Altres restes del patrimoni cèltic són el gaèlic (escocès), el manx, el gal·lès, el còrnic i el breize (parlat a Bretanya). D'aquests gal·lesos és el més popular, que en realitat s'utilitza diàriament en àmplies zones de Gal·les.
El vell irlandès era la llengua franca d'Irlanda en el moment de la conquesta anglo-normanda, després va entrar en un declivi lent. Més tard, el llenguatge va ser suprimit activament i l'anglès es va convertir en el principal mitjà de comunicació. Només les comunitats remotes, principalment a la costa oest, van aconseguir mantenir una tradició viva. Això va ser posteriorment documentat pels estudiosos, la tradició oral que el converteix en el món acadèmic. I una vegada que els acadèmics havien tornat a descobrir l'irlandès, els nacionalistes van seguir, fent un ressorgiment de la llengua nativa del seu programa. Desafortunadament l'irlandès s'havia convertit en tants dialectes que el "renaixement" era més d'una reconstrucció, alguns lingüistes moderns fins i tot ho cridaven una reinvenció.
Després de la independència, l'estat irlandès va guanyar l'irlandès, el primer idioma, especialment Valera, estava al capdavant d'aquest moviment, intentant desfer gairebé 800 anys d'influències culturals angleses.
Es van designar zones especials com gaeltacht , i en un intent equivocat de difondre les plantacions de llengua irlandesa d'indígenes de l'oest es van establir a l'est. L'irlandès es va convertir en obligatori en totes les escoles i va ser per a la gran majoria d'estudiants la primera llengua estrangera que van aprendre. Avui dia, tots els escolars d'Irlanda han d'aprendre irlandès i anglès, després es graduen a "llengües estrangeres".
La realitat
De fet, ja sigui irlandès o (en menor mesura) l'anglès és una llengua estrangera a la majoria d'estudiants. Només a les àrees gaeltacht , l'irlandès podria ser la llengua materna, ja que la gran majoria dels nens irlandesos és l'anglès. L'Estat irlandès, tanmateix, s'ha compromès a proporcionar tots els escrits oficials en anglès i irlandès. Es tracta d'un milió d'euros a la indústria i es beneficia principalment de traductors i impressores: les versions de documents irlandesos solen recollir pols fins i tot a les zones gaeltacht .
Les estadístiques difereixen, però la realitat de l'irlandès és depriment per als seus partidaris i ridícula per als crítics: s'estima que milions d'irlandesos tenen "coneixement" d'irlandès, però només significativament menys d'un per cent ho utilitzen diàriament. Per al turista, tot això pot ser irrellevant. Només cal assegurar-vos que no haurà de parlar o comprendre el "primer idioma" d'Irlanda, algunes paraules essencials d'irlandès faran.