La cançó "The Rising of the Moon", encara que no tradicional, és una icònica balada irlandesa. Les lletres se centren en la lluita entre els irlandesos units i l'exèrcit britànic durant la rebel·lió irlandesa de 1798, que va acabar en un desastre total (una vegada més) pel costat irlandès. Encara que diversos escriptors han tractat desesperadament d'enllaçar la cançó amb una batalla específica (sovint per reclamar la "propietat" de "The Rising of the Moon" per a la seva pròpia parròquia), no hi ha cap indici que s'hagi volgut reflectir esdeveniments històrics en qualsevol detall.
Bàsicament és una balada per "captar l'estat d'ànim" de la rebel·lió, en comptes de relacionar la història. I pel que fa a això, ho aconsegueix bé.
Part de l'apel·lació eterna de la cançó que no és massa remarcable "The Rising of the Moon" (en realitat no conté una història, és només un altre d'aquests "plors per als estats d'Erin en el seu vidre de Guinness " rau en la crida a l'acció al final. Sempre una cosa popular per als pensadors rebels: si falla, torna-ho a provar, mori millor. Quina actitud es reflectia en el diari que Bobby Sands va mantenir (i va aconseguir ficar-se de contraban fora de la presó) al començament de la seva vaga de fam letal el 1981.
The Rising Of The Moon - Les Lletres
Aquí hi ha la lletra de "The Rising of the Moon", tot i que podeu trobar lleugeres variacions en l'ús:
"O llavors, digues-me Sean O'Farrell,
Digues-me per què t'afanyo?
" Agafeu un bhuachaill , silenci i escolta"
I les seves galtes eren totes ganes
"Tinc ordres del Capt
Prepareu-vos ràpidament i aviat
Perquè les piques han d'estar junts
A l'aixecament de la lluna "
En l'aixecament de la lluna,
En l'aixecament de la lluna
Perquè les piques han d'estar junts
A l'aixecament de la lluna "
"O llavors digues-me Sean O'Farrell
On ha de ser el gath'rin?
A l'antic lloc del riu,
Ben conegut per tu i per a mi.
Una paraula més per al token de senyal,
Silenciar la melodia de la melodia,
Amb la teva samarreta a l'espatlla,
En l'aixecament de la lluna.
En l'aixecament de la lluna,
En l'aixecament de la lluna
Amb la teva samarreta a l'espatlla,
En l'aixecament de la lluna.
Fora de molts, una cabina de paret de fang
Els ulls estaven mirant durant la nit,
Molts un cor varonil vençia,
Per a la benedicció del matí.
Els murmuls corrien per les valls,
Al croón solitari del banshee
I un miler de roses parpellejaven,
A l'aixecament de la lluna.
En l'aixecament de la lluna,
En l'aixecament de la lluna
I un miler de roses parpellejaven,
A l'aixecament de la lluna.
Allà al costat del riu cantant
Es veia la massa negra dels homes,
Molt per sobre de les seves brillants armes,
va volar el seu propi estimat verd.
"Mort a tots els enemics i traïdors!
Endavant! Vaga la melodia de marxa.
I fereix al meu nen per la llibertat;
"És l'aixecament de la lluna".
En l'aixecament de la lluna,
En l'aixecament de la lluna
I fereix al meu nen per la llibertat;
"És l'aixecament de la lluna".
Bé van lluitar per la vella Irlanda,
I plena amarg era la seva destinació,
Oh, quin gloriós orgull i pena,
Omple el nom de noranta-vuit!
No obstant això, gràcies a Déu, encara estan guanyant
Cors en la mortalitat del migdia,
Qui seguirien els seus passos,
A l'aixecament de la lluna
En l'aixecament de la lluna,
En l'aixecament de la lluna
Qui seguirien els seus passos,
A l'aixecament de la lluna.
La història darrere de "The Rising Of the Moon"
El cantant (classificat pel Sean O'Farrell, quasi segurament còmic, com " un bhuachaill " (un vaquer o granja, però generalment utilitzat en comptes de "nen" o "company de camarada"), se li diu que les "piques han d'estar junts a l'aixecament de la lluna ", a efectes de la rebel·lió.
Els objectes i l'enemic no són nomenats, però aquesta és una cançó irlandesa que, respectivament, serien "la llibertat" i "els britànics". Després de la trucada de concentració, els piquers es reuneixen, però finalment són derrotats. En conclusió, el cantant troba consol en el fet que encara hi ha (potencials) rebels.
El context històric de la cançó és la rebel·lió de 1798, quan els irlandesos units van aconseguir reunir importants exèrcits rebels, i el suport militar francès, en un aixecament contra el govern britànic. Això va acabar amb una derrota absoluta, però no després d'alguns primers èxits aconseguí imbuir als rebels amb optimisme. El terme "piquero" només posa fermament "L'aixecament de la Lluna" en aquest context històric: una imatge duradora de la rebel·lió de 1798 és l'irlandès que utilitza empentes improvisades com a armes de destrucció desordenada contra regulars britànics i mercenaris d'Hesse que estan equipats amb canons i canons.
No importa la mirada heroica, aquesta és una recepta per al desastre.
La història de la cançó
"The Rising of the Moon" es diu que es coneixia com una cançó ja en 1865, va ser publicat oficialment en 1866 com a part de "A Wreath of Shamrocks" de John Keegan Casey, una col·lecció de cançons patriòtiques i poemes. Just a temps per aixecar els esperits de l'ascens de Fenian de 1867.
Qui va ser John Keegan Casey?
John Keegan Casey (1846-70), també conegut com el "poeta de Fenian" i usant el nom de llapis Leo Casey (ara que hauria d'haver confós a les autoritats amb certesa), va anar un poeta irlandès, orador i acérrimo republicà. Quan les seves cançons i balades es van fer molt populars a les reunions nacionalistes dels anys 1860, es va traslladar a Dublín i es va convertir en un fenici actiu. Com a principal contribuent de "The Nation" va trobar més fama, dirigint-se a trobades massives a Dublín, però també a Liverpool i Londres. Tot això va ser part de la preparació per a la pujada de fenians el 1867 .
Aquesta pujada va resultar ser una mica d'un escamot humit en general, i va resultar més en represàlies britàniques que qualsevol altra cosa. Casey va ser empresonat sense judici durant diversos mesos a Mountjoy, i després va sortir a Austràlia per no tornar a Irlanda. Els controls eren tan laxos que Casey simplement es quedava a Dublín. La seva disfressa vivia com Quaker, mentre continuava escrivint i publicant "per la causa" en secret.
En 1870, Casey va caure d'una cabina al pont d'O'Connell al centre de la ciutat, i posteriorment va morir de les seves ferides, el dia de Sant Patrici . Està enterrat al cementiri de Glasnevin , segons diaris fins a cent mil dolents es van unir a la processó funerària.
La connexió Bobby Sands
Bobby Sands (1954-1981) va mantenir un conegut diari durant la primera fase de la vaga de fam dels presos IRA i INLA de 1981. L'última entrada diu:
"Si no aconsegueixen destruir el desig de llibertat, no et trencaran, no em trencaran perquè el desig de llibertat i la llibertat dels irlandesos és el meu cor. quan tota la gent d'Irlanda tindrà el desig de mostrar la llibertat. Llavors veurem l'aixecament de la lluna ".